Catalunya actualment

La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes fou un moviment que va sorgir com a reacció al Manifest dels 2.300, que qüestionava el procés de normalització del català. La Crida nasqué en un acte celebrat al paranimf de la Universitat de Barcelona, el 18 de març de 1981, patrocinat per Felip Solé i Sabarís i Aureli Argemí i Roca. La campanya de naixement de la Crida tingué la seva culminació en un acte massiu al Camp Nou, on s’aplegaren 100.000 persones el 24 de juny de 1981. Durant els anys 80, la Crida va organitzar un seguit de campanyes a favor de la normalització de la llengua catalana, denunciant entitats i empreses que consideraven que discriminaven el català…

Catalunya actualment

La Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC) fou un sindicat creat l’any 1980 a partir de la unió de Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC) i els Col·lectius de Treballadors. El 1983 el SOC va desaparèixer formalment i la CSTC va ocupar el seu espai. El 1985 la CSCT es va unir a dues organitzacions sindicals i va néixer la Confederació Sindical Catalana (CSC). El sindicat va entrar en crisi el 1986 i el 1987 la CSTC fou formalment dissolta mentre que una part de la seva militància, situada a l’esquerra, va fundar la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Entre els anys 1987 i 1989 es van produir diferents escissions que passaren majoritàriament a Comissions Obreres i a la COS, que el 1990 es va rebatejar amb el nom d’Intersindical-CSC.

El Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI) esdevé un referent en la lluita pels drets dels estudiants, sent la força majoritària durant els anys 90, fusionant-se el 1999 amb AEN i ACE per formar la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC en sigles). El 2006 la CEPC i Alternativa Estel s’unirien per fundar el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), sindicat de l’esquerra independentista que ha esdevingut majoritari en nombrosos instituts i universitats catalanes, el que té més suport al conjunt dels Països Catalans i protagonista de nombroses lluites dels estudiants. Després de 26 anys de vigència de l’Estatut de 1979, el Parlament de Catalunya presidit per Pasqual Maragall presenta el 30 de setembre de 2005 una Proposta de Nou Estatut d’Autonomia de Catalunya que va rebre el suport de tots els grups del parlament excepte el Partit Popular. Posteriorment la proposta va ser presentada en ponència al Congrés de Diputats, una ponència que va remarcar que l’Estatut del 1979 va ser aprovat en plena transició i que des de llavors la realitat social de l’Estat i de Catalunya havia canviat de manera substancial. En la proposta aprovada al Parlament es definia a Catalunya com una nació però després d’una llarga i crispada negociació entre els partits amb representació al Congrés de Diputats es van retocar molts dels articles fins arribar a una nova proposta que tot i que va perdre el suport d’Esquerra Republicana, fou la acceptada per les Corts Generals espanyoles. Aquesta proposta traslladava la declaració de Catalunya com a nació al preàmbul. De fet les retallades practicades pel Govern Central van ser la causa de la manifestació del 18 de febrer del 2006, una manifestació que reclamava el dret de Catalunya, sota el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir“.

Per molts sectors però el nou Estatut seguia sent un avanç en l’autogovern i el poble de Catalunya va ratificar aquest nou Estatut en el referèndum celebrat el 18 de juny del 2006, encara que amb una participació molt baixa de poc més del 49% del cens. El desencant entre alguns sectors catalanistes amb el nou Estatut d’Autonomia ha fet que apareguin noves plataformes que defensen el dret a l’autodeterminació, com Sobirania i Progrés, sobre la idea que el benestar de la nostra societat depèn de l’assoliment de la sobirania política plena, i la Plataforma pel Dret de Decidir…[1]

Enlace directo: Historia de Catalunya

La Factoria Historica


[1]Molas, Isidre; Jiménez de Parga, Manuel. Lliga catalana (1933-1936): un estudi d’Estasiología. Universidad, Facultad de Derecho, 1972. ISBN 9788429708585; Jordi Galofré Primer Congrés Catalanista (1880) Rafael Dalmau Editor, col. Episodis de la història, 240; Josep M. Figueres El primer congrés catalanista i Valentí Almirall, L’Avenç, núm. 88, desembre 1985; Termes Ardèvol, Josep; Vilar, Pèire. Història de Catalunya. Edicions 62, 1987. ISBN 8429727108; Molero i Olivella, Esteve. Les quintes del biberó. Rúbrica editorial, 2000.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s