F.C. Barcelona. De club a empresa ( 1899-1930 ) II

En l’esportiu, el 23 de desembre de 1900 el Barcelona s’enfrontà per primera vegada a la Societat Espanyola de Futbol, que posteriorment es convertiria en el Real Club Espanyol de Barcelona. El partit va acabar sense gols en un ambient d’absoluta companyonia. El Barcelona va jugar sense estrangers. Alfonso Macaya, president d’honor del Hispania, ofereix una copa de plata al guanyador d’un torneig, la I Copa Macaya. El Barcelona va participar i va acabar segon, encara que només va perdre un partit. En aquells temps Bartomeu Terradas succeeix a Walter Wild en la presidència del club, des del 25 d’abril de 1901..

En la temporada 1901-1902, amb motiu de la construcció de l’Hospital de Sant Pau es produeix un nou canvi de camp. El 23 de novembre de 1901 s’inauguren els terrenys de la carretera de Horta, en el barri de La Sagrera, amb un partit contra la tripulació del creuer britànic Calliope.

Estatuts de 1902

Una organització és una estructura de papers. L’estatut de 1902 era un estatut descriptiu que constava de 20 articles, el primer dels quals resava: Sota la denominació de foot-ball club Barcelona que la constituïx en aquesta ciutat una societat d’afeccionats a l’esport de Foot-ball i que la fi del qual és l’afecte i propagació d’aquest sport per al desenvolupament de tal finalitat .

En l’article dos deia que la durada d’aquesta societat és per temps indeterminat podent-la dissoldre els socis numeraris per majoria de vots, destituint els establiments als beneficis i els fons restants; aquest apartat és important ja que nomena com socis amb potestat per a dissoldre al club, només i de manera especifica, als numeraris que, segons expressava l’article cinc serien nomenats socis numeraris, per acord de la Junta Directiva, les corporacions o particulars que li facin creditors a aquesta distinció per haver contribuït a l’augment de la societat, premiant així la relació del club amb l’entorn industrial o els particulars de bona salut econòmica que li faran funcionar; el veritable amo del club és el capital, no els seus socis, encara que això serà distint en l’estatut de 1911, el que mai canviés és l’essència democràtica del club. L’article tres deia que la societat no podrà tenir un caràcter polític i no tindrà altres periòdics que els esportius; el quatre específica que els socis són de quatre classes : Honoraris, protectors, numeraris i corresponsals.

El sis declarava que serien socis protectors els quals prenguessin una part activa en els partits que afectin a la societat i paguin, mentre l’article set concreta que els socis numeraris els seran els barons o estrangers que havent sol•licitat l’entrada hagin estat admesos per la Junta Directiva, siguin de bons costums i tinguin complerts els deu anys. L’article cinc aclareix el que abans hem esmentat: Aquests estatuts i reglaments eren de caràcter socials contribuint al cost com membre de la societat, prenedora a una major part executiva els partits que se celebrin i pagant una quota. En l’article vuit s’advertia que els socis numeraris que hagin d’absentar-se d’aquesta ciutat i que hagin de residir en una altra serà nomenats socis corresponsals havent de ser aquest títol purament honorífic i sent aprovats per la Junta Directiva. En el nou es concretava que la societat està governada per una Junta Directiva composta per set socis, un president, un vicepresident, un secretari, un sotssecretari, un tresorer i dues vocals els altres onze articles recollien els deures i obligacions dels socis i les de responsabilitats de directiva i jugadors. L’estatut de 1902 destacava per referir-se a un club amb una organització de caràcter simple que, no obstant això, tenia una bona base econòmica que feia viable a la institució; en ell es demostrava que encara no existia una diversificació dels diferents llocs.

El club estava donant els primers passos. L’article deu es referia a la Junta Directiva i disposava que es renovarà cada any podent ser els individus reelegits mentre que en l’onze es diu que els nomenaments dels individus de la Junta Directiva pertanyen a la Junta General. Els mecanismes del club són democràtics des dels seus inicis, el que li permet estar obert i en constant evolució, no permetent cap símptoma d’endogàmia institucional. L’article dotze establia que la Junta directiva exerceix l’adreça i l’administració, hi ha una identificació de les funcions de la Junta i, com veurem més davant, dels deures i els drets dels propis socis. L’article tretze subratllava que, a col•lació -del que esmentava el dotze-, el reglament anterior determina els drets i obligacions de tots els socis, així com els dels individus de la Junta Directiva. L’article catorze esmentava que la Junta General de socis es celebraria al començar la desocupada de partits o sigui en el mes de setembre i la segona a l’acabar la sèrie de partits, finals de Maig. Es presentarà memòria d’actes realitzats i un estat de comptes pel tresorer.

El quinze és un article que estipulava el càstig a qualsevol soci o membre de la Junta directiva que perjudiqui el club. Si aquest article parlava de castigar, el setze definia un concepte dintre de l’estatut que es preocupava de salvaguardar l’harmonia dels consocis en els quals no deu haver actes que desdiguin la seva cultura sent apresos amigablement pel president. L’article disset estipulava que els socis numeraris pagaran cada mes de Setembre a Maig per trimestres avançats per temporades. En l’article dinou es deia que durant tot l’any els socis numeraris a més del joc del foot-ball podran practicar jocs com tennis o criquet sota l’adreça que la Junta designi. Els quatre últims articles ens mostren com la institució posava els límits del club per a determinar el bon funcionament del mateix. En el vint es disposava que solament podran ser modificats els estatuts en les Juntes Generals que deriven en l’article catorze d’aquests estatuts. Aquesta és l’única limitació que posa el club a la seva pròpia evolució. En les temporades següents, els anys 1903-1904, el 17 de setembre de 1903, Arthur Witty relleva com president a Paul Haas en la presidència del Club. Ja existien anteriorment les figures del Vicepresident, en aquest cas en la persona de Bartomeu Terrades, i de Sotssecretari, funció que dintre d’una organització o reunió, defineix a la persona de categoria immediatament inferior a la de secretari, amb facultat per a substituir-lo en determinades ocasions.

El titular d’aquest lloc és Josep Marín; aquesta distribució de funcions permet que mai hagi un buit de poder dintre del club, l’estructura del club troba els primers mecanismes complexos de defensa davant la inestabilitat institucional. Els valors compartits que emanen del propi sistema s’eleven a normes i regles de joc que fan sobreviure a l’entitat dintre de l’entorn. Joan Gamper té 25 anys i segueix formant part de la comissió esportiva .

Les comissions esportives en aquest cas complien la funció de grups de treball permanents, constituïts amb una finalitat particular i encarregats de la discussió i informe especialitzat d’un projecte esportiu o un tema sotmès al seu coneixement. Aquests grups de treball es dividien en especialitats d’acord a l’assenyalat en les respectives normes pre-estatutàries, per tant existia un primer canvi estructural ja que la institució tenia i subsistia sota un mateix projecte, un objectiu comú.

Els propietaris dels terrenys de la carretera de Horta van decidir edificar-los i des del 26 de febrer de 1905 el Barcelona passa a jugar en altre camp, situat en el carrer Montaner i delimitat pels carrers París, Casanova i Londres. En els anys 1905-1906 el club entra en una època de crisi, tant en l’aspecte social com en l’esportiu. El 6 d’octubre de 1905 assumeix la presidència Josep Soler. En la següent temporada, la 1906-1907, continuen els problemes de tota índole. Juli Marial succeeix a Josep Soler en la presidència des del 6 d’octubre de 1906.En els anys 1908-1909 la crisi del Barcelona arriba al seu punt àlgid.

Després de l’estiu de 1908 tan sols quedaven 38 socis. El 11 de novembre de 1908 Vicenç Reig assumeix la presidència però dimiteix el 2 de desembre. El club estava sumit en una greu crisi. És llavors quan Joan Gamper, en una reunió dramàtica amb únicament 20 assistents, decideix agafar les regnes de l’entitat i dirigir-lo per primera vegada de manera oficial. Gamper recupera associats porta per porta i el 14 de març de 1909, sota el seu impuls decidit, el Barcelona inaugura el primer terreny de joc de la seva propietat, conegut com el Camp del carrer Indústria o La Escopidora, situat en aquesta via, avui carrer París, entre Urgell i Villarroel. El nou camp té una varietat tecnològica com era l’aparició de il•luminació artificial. Els estadis que estan dintre d’un mon civilitzat, en la seva estructura arquitectònica, apareixen totes les senyals de grandesa que una societat vol transmetre, l’Escopidora, com serà el Camp de Les Corts, es un petit exemple del que passarà de manera monumental trenta o cinquanta anys després..

(continuarà…)

Enlace directo: F.C. Barcelona. De club a empresa ( 1899-1930 )

La Factoria Historica

Un comentario en “F.C. Barcelona. De club a empresa ( 1899-1930 ) II

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s