Portugal a l’Àfrica Occidental

Avui ens apropem als inicis del colonialisme a través del cas de Portugal. Si bé aquest cas no és ben bé igual al de la resta d’estats europeus, conté en sí un model que es va anar estenent de manera similar entre totes les potències colonials. En Sergi ens en parla…

PORTUGAL A L’ÀFRICA OCCIDENTAL

L’Imperi marítim portuguès al segle XV

Durant el segle XV, el regne de Portugal és trobava en una situació clarament excedentària, sobretot demogràficament, i la economia portuguesa estava relativament equilibrada. Amb aquestes premisses, la casa governant, la dinastia dels Avis, es va trobar en una situació immillorable per portar Portugal a fer noves inversions comercials. També cal sumar una nova diplomàcia portuguesa que arriba a fer acords comercials amb altres potencies europees per finançar les expedicions, com alemanys i genovesos. Aquesta nova visió més moderna és gràcies a la nova classe governant. També es projecten reformes dintre l’aristocràcia, creant-la lligada a oficis comercials que beneficaven a tot el regne, en canvi en el cas castellà podem trobar una aristocràcia de tipus latifundista que no s’implicava en els projectes d’expansió comercials.

Las primeres experiències a les costes del nord de l’Africà es van centrar a les costes del Magreb. Els portuguesos, amb una marina formada per naus genoveses, tenien una força formidable. Les accions militars també es centraven en el sud de la península ibèrica per atacar les costes de Granada, amb l’únic objectiu d’intentar debilitar l’enemic musulmà. Els atacs acabaran amb l’ocupació per part del portuguesos de Ceuta (1412) i gaudiran d’una presencia de més de 150 anys al nord d’Àfrica, però sempre precàriament i molt a la mercè de les tribus locals.

Tot i aquestes premises tan bones, faltava un personatge clau en aquesta aventura, aquest seria Don Henrique (1394-1460) conegut com el Navegant, fill de Juan I fundador de la dinastia Avis. Serà el creador de l’escola nàutica de Sagres, on va aplegar a molts dels navegants, astrònoms, enginyers navals de l’època, amb la finalitat d’obrir una nova ruta comercial cap a les Índies. La idea era vorejar les costes del continent africà. El seu cronista, Gomes Eanes, a les cròniques de Guinea ens explica les motivacions del germà del monarca per assolir aquest insòlit objectiu: la primera raó era la immensa curiositat per descobrir noves terres i gents, la segona contactar amb els pobles per sota dels musulmans per envoltar-los i la tercera obtenir beneficis de manera honesta. Com hem vist el projecte colonial dels portuguesos serà de caràcter expansiu però marcadament mercantilista, on col·labora tant la monarquia europea com la burgesia mercantil.

Les primeres expedicions es centraven a la zona nord-occidental del continent. La tàctica del portuguesos va ser contactes de caràcter militar. Les accions eren ràtzies o cavalcades, intervencions ràpides d’infanteria o cavalleria, on es saquejava una zona propera a la costa per tornar ràpidament als vaixells. Els beneficis tant podien ser materials com de persones per ser utilitzades com esclaus a Portugal. De tornada també podien passar per les illes Canàries per capturar guanxes. Aquest començament de mercadeig amb esclaus era més per salvar econòmicament l’expedició, ja que les poblacions nòmades de la regió no donaven per comerciar a gran escala al tenir una taxa demogràfica molt baixa. En canvi les expedicions que anaven més al sud, cap a les costes del Senegal, es trobaven amb ciutats grans que tenien una riquesa material elevada.

Aquestes noves terres de riquesa provoquen un canvi en l’actitud de Don Henrique, que entre el 1448 i el 1450 ordena de no fer baixar a ningú dels vaixells i de no utilitzar les armes al sud del desert, i també ordena començar a negociar amb les poblacions locals des de el mar. Aquest sistema de comerç s’anomena “o trato”, era un sistema d’intercanvis de productes, sobretot or, una de les raons comercials del viatge. El canvi d’actitud dels portuguesos seria degut a les moltes baixes que es van trobar, ja que militarment parlant aquestes poblacions ja estan més preparades per refusar els atacs portuguesos i tenien una organització molt més elevada. A més cal sumar-li una demografia més alta que les poblacions del desert. Aquest sistema serà la tònica dominant fins el 1470, també es deixarà de capturar a gent a la zona sahariana perquè no surt rentable degut a la reducció del botí, ja que les poblacions nòmades cada cop prenen més precaucions i l’efecte sorpresa de les ràtzies s’ha perdut.

Aquests primers contactes amb les poblacions del Senegal fan obrir els ulls als portuguesos, que es troben amb un estat que controla el territori entre el riu Senegal i la zona de Gàmbia, els Wolof. Aquests estaven organitzats en una monarquia de caràcter diví i el monarca s’anomenava “Burba”. Tenien un sistema polític amb una capital itinerant, on les ciutat més importants serien les de l’interior del continent i la zona costanera seria la perifèria. Els primers contactes amb les elits locals donen lloc a la creació de la primera factoria, a Arguim el 1443. Aquestes factories eren territoris cedits als portuguesos, situades en petites illes a prop de la costa, a canvi d’un vassallatge, en cap cas era territori europeu sinó que més aviat era l’únic lloc d’estada i negociació, així també les elits locals controlaven el comerç amb els europeus. Aquest contactes amb les elits locals costaneres provocaran un desequilibri amb el poder central, ja que controlen els intercanvis amb els europeus. El desequilibri constant portarà a la disgregació del poder del monarca sobre el territori, cada cop més descentralitzat. Al segle XVI l’estat Wolof es va dividir en quatre estats, dels quals els més poderosos seran els estats de la costa, tant en l’economia com en l’àmbit militar.

Les exploracions dels portuguesos arriben al golf de Guinea, on funden una dels principals factories comercials coneguda com Sao Jorge da Mina(1471) a l’actual costa de Ghana. Al 1475 arriben a la costa de Benín, a l’actual República Federal de Nigèria, al delta del riu Níger. Les cròniques dels portuguesos ens parlen d’una infinitat de riqueses i es queden impressionats amb les construccions arquitectòniques com és el cas del palau reial, decorat amb parets de bronze, que li donaven una color especial. Els europeus poden trobar també ivori, però no troben or. Aquest fet provoca un canvi en les relacions comercials, els portuguesos començaran a comprar es claus per transportar-los a la factoria de Mina. El esclaus serien venuts als mercaders sudanesos procedents del Imperi de Mali o al seu hereu els Sonrai. Els mercaders controlaven les rutes comercials que travessaven el Sàhara, on aconseguien molt d’or i eren els principals compradors d’esclaus, ja que a Europa encara era molt limitat el nombre d’esclaus que podien aprofitar. El boom de l’esclavisme arribaria amb el descobriment d’Amèrica, on la mà d’obra esclava seria necessària per les explotacions agrícoles i l’aprofitament de tot el territori. També cal afegir que a partir 1525 hi ha una reducció de l’or saharià, que ja no pot competir amb els productes americans.

Al 1474 els portuguesos arriben a l’illa de Sao Tomé, que estava deshabitada. Ràpidament els portuguesos van comprovar que l’illa estava en una situació excepcional geogràficament, en el golf de Guinea. Els principals projectes van ser la creació de plantacions de sucre a gran escala, on es necessitava mà d’obra barata, i aquesta serien els esclaus africans. L’illa es convertirà ràpidament en un centre on planificar el futur de les colònies americ anes, com si fos un projecte pilot. El projecte constava d’una petita població portuguesa, que controlava a una majoria d’esclaus negres. Finalment l’illa, a part de convertir-se en una illa productora de sucre, també és va convertir en un dels centres més important de distribució d’esclaus que provenien de la zona equatorial.

Les sorpreses dels portuguesos no acabaran: al creuar la línia equatorial es troben una de les majors societats i més ben organitzades, serien els Kongo. Aquests controlaven el territori del riu Congo fins al nord de l’actual Angola. Els Kongo, organitzats en una monarquia, anomenaven el seu rei “Mani Kongo” icontrolava la totalitat del territori, però dividi nt-lo en sis territoris per obtenir una major eficiència. Una de les particularitats dels Kongo la trobem en la seva moneda, que eren petxines d’un tipus rar de mol·lusc, aquestes estaven avalades per l’estat i s’utilitzaven per als intercanvis. La capital de l’estat era M’Banza Kongo, situada al nord de l’actual Angola, que els portuguesos li canviarien el nom per Sao Paolo. Les cròniques portugueses ens parlen de gent vestida amb teixits vegetals, utilitzant escorça dels arbres, les cases són de fang reforçades amb canyes i troncs. Trobem una ceràmica molt desenvolupada i una gran gamma d’instruments musicals. El problema bàsic dels portuguesos és que no troben productes que interessin per al comerç, això seria degut a la falta de minerals com l’or o d’altres.

Els portuguesos van arribar a la conclusió que amb els Kongo podien tenir un contacte ple, des de el 1483 quan Diogo Cao (l’explorador portuguès) arriba per primera vegada al delta del riu Congo . Es comença un procés evangelitzador del país, que es veu remarcat quan el rei kongo accepta el bateig amb el nom de Joao I. A la mort d’aquest rei el 1507, el regne pateix una lluita dinàstica, i el candidat guanyador serà el cristià, ajudat pels portuguesos. La política del nou rei kongo Alfonso I és la de modernitzar el país, i per això demanarà ajuda als portuguesos. Una de les seves demandes era ajudar per crear una flota naval pròpia, per arribar a comerciar autònomament. No cal dir que el monarca portuguès no va veure ningun motiu per ajudar el seu homòleg africà. A partir de 1525 la introducció per part de portuguesos de moltes petxines provoca una caiguda del valor de la seva moneda. També cal sumar els conflictes amb mercaders d’esclaus que aprofitaven qualsevol moment per augmentar el seu carregament humà, fins i tot amb membres de la família real. Al final només trobem un augment dels ports d’esclaus com Loango i Luanda, però ràpidament s’independitzaran del poder central. Aquesta desfeta provocarà la desaparició dels Kongo a mans del Jagga, que es creu que són pobles semi-nòmades que degut a la pressió esclavista provoquen els Kongo per satisfer les necessitats portugueses.

Finalment els portuguesos creuen el 1487 el Cap de Bona Esperança, desprès de quasi un segle. Les primeres expedicions que van arribar a l’oceà Índic es trobaren encara moltes sorpreses, sobretot a l’Àfrica Oriental, on es toparan amb les poblacions Swahilis i els avantpassats dels Zulus.

Com hem pogut observar, les conseqüències dels contactes portuguesos són varies, però com alguns autors apunten el contacte provoca un ràpid desequilibri entre les elits costaneres i el poder del monarca, que en el cas africà normalment està situat a l’interior del país. També hauríem de ressaltar el canvi del poder africà que deixarà de ser d’origen diví per canviar a un poder lligat al monopoli dels intercanvis comercials amb els europeus. A més a més com hem dit el comerç amb persones provocarà els primers enfrontaments entre poblacions i accions violentes dels costaners contra els seus veïns de l’interior, en el cas dels kongo entre ells mateixos, cosa que ajudarà al trencament del sentiment d’unitat. Aquest clima de perillositat portarà les societats africanes a una militarització de tota la societat. La militarització provocarà encara més un augment de la violència i una reorganització tan del territori com de les poblacions. Algunes d’aquestes decidiran aïllar-se per no sofrir aquesta violència, sobretot a la zona dels Grans Llacs, i altres grans estats acabaran per desintegrar-se com els Kongo o els Wolof. En canvi pels portuguesos serà l’inici d’una època que serveix per implantar les bases del seu imperi marítim.

Enlace directo: El colonialismo europeo

La Factoria Historica

2 comentarios en “Portugal a l’Àfrica Occidental

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s