L’Escola Moderna

Si l’Educació és la palanca per al canvi social, Ferrer i Guàrdia va ser la palanca per al canvi en l’educació. Avui en Victor ens apropa a la base sobre la que s’ha construït tot el sistema educatiu català des dels primers anys del segle XX.

L’Escola Moderna

La nova pedagogia de Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia fou un dels més grans pedagogs de Catalunya per haver donat vida a una escola que va renovar el panorama de l’ensenyança a Catalunya per sempre més. Nascut el 1856 al sí d’una família profundament catòlica, ja de ben petit apuntava maneres. La seva primera feina fou a Barcelona en un graner quan només tenia 13 anys, i l’amo era republicà confés. A partir d’aquí, la seva trajectòria ja no té volta enrere: primer francmaçó, després es passarà al socialisme i el republicanisme, per abraçar finalment l’anarquisme.

El 1886, després de donar suport a un pronunciament militar republicà a Santa Coloma de Farners que va fracassar, Ferrer i Guàrdia va haver de refugiar-se a França. La seva dona, Teresa Santmartí, i les seves tres filles el van seguir a l’exili, tot i que feia temps que el seu matrimoni no funcionava. Aquest matrimoni finalitzarà el 1894, quan Teresa li dispara un tret a Montmartre. A França, Francesc Ferrer es va acabar guanyant la vida com a mestre i fent classes particulars de castellà. Però el més important d’aquesta estada fou que Ferrer i Guàrdia es va convèncer que sense una bona educació, el canvi polític a Espanya seria impossible. Així que quan va morir una de les seves antigues alumnes, Ernestine Meunié, aquesta li va deixar una herència suculenta. Francesc va agafar els diners i es va comprar una casa al Masnou i un antic convent a Barcelona per instal·lar-hi una escola que l’ajudés a aconseguir els seus anhels polítics: seria l’Escola Moderna.

L’Escola Moderna es va obrir l’octubre de 1901 amb l’ajuda de Clémence Jacquinet i Léopoldine Bonnard, dues alumnes seves de l’etapa a França. Fou gràcies a elles que l’escola va començar a funcionar, més que res perquè eren mestres més experimentades que Ferrer i Guàrdia, tot i que les dues es van acabar allunyant d’ell: Clémence per l’anticlericalisme militant que s’impartia a l’Escola Moderna; Léopoldine, que havia tingut un fill amb Francesc, el va deixar quan Soledat Vilafranca aparegué en escena, i amb la que Ferrer i Guàrdia tingué una altra filla.

L’Escola no va durar gaire, ja que el 1907 seria prohibida: Francesc Ferrer i Guàrdia fou acusat de ser l’instigador de l’atemptat fallit contra Alfons XIII per uns pamflets escrits a França on justificava el regicidi. Va ser empresonat i la seva i d’altres escoles racionalistes foren prohibides.  

 Tot i que Francesc Ferrer i Guàrdia fou absolt en el judici, la seva Escola mai més va tornar a obrir les portes. El 1909 Francesc Ferrer i Guàrdia fou condemnat i afusellat com a responsable de la Setmana Tràgica, quan a totes llums ell no hi havia participat:ni tant sols es trobava a Barcelona quan es produïren els fets, i és sabut que la Setmana Tràgica fou un esclat espontani de les classes populars barcelonines, sense cap dirigent ni instigador directe. La seva execució va desencadenar tot un seguit de protestes als cercles progressistes europeus, cosa que finalment va fer caure el govern espanyol.

Després de la seva mort, la figura de Ferrer i Guàrdia ha estat controvertida i discutida. Mentre uns diuen que es dedicà a copiar el que altres ja havien dit, uns altres el consideren un màrtir de l’educació pública. Certament, Ferrer i Guàrdia no fou un pensador original, però sí que ho fou la seva síntesi entre els principis anarquistes i l’educació progressista, establint la base per a unes escoles que entre 1909 i 1939 educarien milers de joves obrers a Barcelona.

Per aquella època, a finals del XIX, l’ensenyament a Espanya no era una qüestió que preocupés gaire a l’estat ni que gaudís de gran prestigi. Les escoles no contaven amb prou mitjans econòmics, les aules estaven massificades i acollien alumnes de totes les edats, però separats per sexes, això sí. A més, a les escoles s’ensenyava reproduint el model de societat de l’època. Els professors, poc motivats i mal pagats, eren autoritaris, els càstigs físics es practicaven amb regularitat i la memorització era la base de l’ensenyament. Els alumnes hi assistien acovardits i no participaven ni feien res sense que el professor ho digués. Així, a l’escola s’ensenyava segons la màxima “la letra, con sangre entra”.

Però la Barcelona de tombants de segle ja no estava en aquest joc. Ferrer i Guàrdia, quan va obrir l’Escola Moderna, es va trobar amb una ciutat totalment disposada a posar en pràctica els nous mètodes. La proposta de Ferrer i Guàrdia era ben clara. De dia s’ensenyava a nens, i pels vespres als obrers. S’havia de fomentar la llibertat de l’alumne estimulant la seva curiositat, sense càstigs ni exàmens. S’impartiren assignatures bàsiques com les matemàtiques, les ciències, la història o la gramàtica, però a més s’incloïa anglès, francès, mecanografia o comptabilitat. Fomentaven l’educació física, però sense competicions. S’estudiava física i química, però al laboratori. Es posava especial interès en el foment de la higiene, així com també en la igualtat entre sexes en quant a la participació en les tasques domèstiques. S’introduïren les sortides al camp i les visites a museus i monuments, tot convidant als pares a participar-hi. A més, es transmetien valors com el respecte pels altres, la solidaritat i el pacifisme.

I per si no n’hi havia prou, Ferrer i Guàrdia fou profundament crític amb les estructures de poder. Criticava el model laic d’educació, del que deia que havien substituït Déu per l’Estat, i ja no diguem el model catòlic. Criticava les classes dirigents, que havien passat d’abandonar l’escola pública a patrocinar-la només perquè necessitaven obrers, instruments de treball que enriquissin als amos. Criticava el patriotisme, acusant als catalanistes de reduir la humanitat a una regió. Fins i tot li quedava petit Espanya, ferm partidari de l’esperanto.

Així, no és difícil d’entendre l’èxit de l’Escola. De 30 alumnes el 1901, a 126 tres anys després. Com que també van fer una editorial, els seus llibres es van difondre ràpidament: el 1905 ja els utilitzaven 147 escoles només de la província de Barcelona, sense sumar-hi les de Madrid, València o d’altres. Al durar tan poc, però, els resultats de l’Escola Moderna no foren extraordinaris, tot i que si que va obrir les portes a tot un seguit d’escoles que canviarien el model pedagògic, més interessades en ensenyar a pensar que no pas a que els alumnes sabessin moltes coses.

Durant els primers anys del segle XX, van proliferar les escoles modernes o racionalistes, on s’impartien totes les assignatures en català menys les de llengua estrangera i es fomentava el vincle entre l’alumne i el professor. S’en van fer per a les classes altes de la ciutat, com l’Escola Mont d’Or, però sobretot per a les populars. Aquestes, van incloure l’art i la música en el seu programa educatiu, i tot sovint es convidava als artistes a explicar el seu mètode a les classes. Es promovia el treball en grup i s’animava els alumnes a expressar opinions. Es van crear escoles a l’aire lliure, la primera de totes elles l’Escola del Bosc a Montjuïc. Van ser les primeres escoles en incloure les colònies d’estiu i les activitats marítimes de lleure, com va fer l’Escola del Mar, escola a l’aire lliure situada a la Barceloneta de la que va ser director Pere Vergés. Aquesta, a més, donava preferència als nens tuberculosos i precisament va incloure aquestes escapades estivals perquè aquests nens malalts poguessin sortir dels ambients insalubres de la ciutat.

Com ja hem dit, aquestes escoles foren tancades durant els anys 1907-1909. També ho van estar durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). A part d’aquests dos parèntesis, el desenvolupament d’aquestes escoles va ser molt notable, sobretot durant l’eclosió cultural que va representar la segona República Espanyola. Sense aquestes escoles, hauria estat difícil d’imaginar l’ebullició social de la Barcelona del període d’entreguerres. I la seva petja ens arriba fins avui dia: el règim dictatorial de Franco les va prohibir, com tantes d’altres coses, però amb la tornada de les institucions democràtiques el model educatiu de Ferrer i Guàrdia ha continuat vigent. Només cal mirar les escoles públiques d’avui dia i es veurà que, salvant les diferències i afrontant tot un seguit de problemàtiques noves, continua creient en el model pedagògic de Ferrer i Guàrdia.

La Factoria Historica

2 comentarios en “L’Escola Moderna

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s