Un dels grans temes de la teoria arqueològica és, sens dubte, l’origen de l’agricultura i la ramaderia. La domesticació d’especies salvatges per consum humà sembla ser un dels elements clau en el desenvolupament del que els primers teòrics anomenaren civilització. El que és segur és que amb la domesticació comença l’última etapa de la prehistòria: el neolític. No es caracteritza només per això, però és potser el tret definitori més controvertit. Per què s’adopta l’agricultura i la ramaderia? Quan? On per primer cop? Aquestes són les preguntes que més freqüentment es plantejen i al voltant de les quals giren totes les teories. Els evolucionistes, els marxistes, els neodarwinistes i mil corrents ideològiques més, tots han volgut dir la seva en un tema tan sucós com aquest. Cadascú ressaltava la característica que més li interessava en funció de mil i una raons, però tot eren hipòtesis aïllades sobre temes sense connexió aparent fins que durant la dècada dels 30 del segle XX un arqueòleg australià elaborà una teoria fruit de anys d’estudi i de practiques i excavacions. Gordon Childe escrigué “Man Makes Himself” l’any 1935 amb l’objectiu d’explicar als profans l’estat de la questió arqueològica. “L’home es fa a sí mateix” seria la traducció del títol original d’una obra on no sols aborda la prehistòria sino també el naixement d’algunes ciencies i altres aspectes culturals de l’humanitat. Centrem-nos, però, en el que ens interessa en aquest moment: l’origen de l’agricultura i la ramaderia, o com l’home passà de ser un animal més a domesticar les seves fonts d’alimentació per assegurar-se la supervivència. Començarem amb un resum de les hipotesis de Childe i seguidament analitzarem que en diuen Binford i Testart..

(more…)