Tal dia com avui…
1408: Francesc Eiximenis fou ordenat administrador apostòlic d’Elna, al Rosselló. Anteriorment havia rebut el títol de Patriarca de Jerusalem. Eiximenis és conegut per la seva producció literaria, fonamentada en els seus estudis realitzats a les més importants ciutats europees de l’època, com París, Cambridge, Oxford, Colònia i Roma. La seva obra magna fou “Lo Crestià”, planejada en tretze volums, dels quals només es conserven els llibres Primer, Segon, Tercer i Dotzè. L’enciclopèdia havia de contenir tot el fonament cristià. En els llibres consevats parlà de les creences i les pràctiques de la religió cristiana, l’ètica cristiana, els diferents pecats i una visió general del regiment de prínceps. Una característica de l’obra és la descripció pintoresca i la inclusió constant de contes i faules per il·lustrar la seva moral.
1890: A la reserva d’Standing Rock, a Dakota del Sud als Estats Units, el cabdill sioux Sitting Bull que havia passat molts anys resistint els intents de l’home blanc d’acabar tant amb ell com amb el poble Sioux, és assassinat per la policia índia en extranyes circumstàncies. Des de ben jove, Sitting Bull (Tatanka Iyotake), s’havia compromès en la lluita contra els anglo-americans, encara que la seva tàctica va ser més defensiva que no pas agressiva, sobretot quan va anar creixent i va esdevenir cap dels sioux. El 1875, davant la negativa de Sitting Bull de cumplir una ordre de portar tota la seva gent a una reserva va portar a la famosa batalla de Little BigHorn en la qual els sioux i cheyennes es vàren enfrontar al Sèptim de Cavalleria, liderada per Custer, obtenint una important victòria. Després d’aquesta batalla, Sitting Bull i la seva gent vàren marxar cap al Canadà, encara que finalment va decidir tornar als Estats Units on va ser traslladat a la reserva d’Standing Rock. El 1890, un grup anomenat Ghost Dance, va començar a obtenir popularitat dins dels Sioux. L’agent James McLaughlin va creure que Sitting Bull va ser l’impulsor del moviment, i, per això va decidir a enviar a la policia índia a la reserva per tal de detenir al líder Sioux. A les 6 de la matinada, la policía índia va treure a Sitting Bull del seu llit. Un grup de joves va començar a increpar a la policía fins que un tret va donar a un dels policies. Llavors, la policía va respondre amb la força disparant al pit i al cap de Sitting Bull que morí a l’acte. Durant el tiroteig 12 indis més varen resultar mort i tres ferits. Sitting Bull va ser enterrat a Fort Yates en una cantonada del cementiri.
1939: A Atlanta, Georgia, als Estats Units, té lloc l’estrena de la pel·lícula basada en la novel·la de Margaret Mitchell, Gone With The Wind (Allò que el vent s’endugué), una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema que ens traslladava al sud dels Estats Units durant la Guerra Civil Americana. El rodatge de la pel·lícula va ser de 25 dies i en la seva estrena es va convertir en la pel·lícula més cara i més llarga que s’havia estrenat fins aleshores. En la pel·lícula es varen utilitzar noves tècniques per aconseguir un color de més qualitat. Els protagonistes vàren ser Clark Gable, qui interpretava a Reth Buttler i Vivien Leigh qui va interpretar el paper d’Scarlett O’hara. Gone With The Wind, va ser un gran èxit, i va aconseguir guanyar onze Òscars i cinc nominacions més a més de guanyar nombrosos premis de la indústria cinematogràfica.
1961: A Israel, un jurat de Jerusalem condemna a mort a l’ex Tinet Oficial de les SS Adolf Eichmann acusat de crims contra la humanitat. Eichmann va ser un dels responsables de l’anomenada “solució final”, especialment a Polònia. Va ser el creador de la Judenräte, consells jueus que vàren col·laborar amb la deportaició facilitant els noms dels habitants dels guetos així com facilitaven el transport als camps de concentració. Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, Adolf Eichmann va ser declarat en rebel·lia pel tribunal de Nuremberg i fugí a Argentina on el 1960 va ser descobert pels serveis d’espionatge israelians que el capturaren i al traslladaren a Israel on va ser jutjat i finalment condemnat a mort sent executat el 1962.
La Factoria Historica
